EL RESUM DEL MEU CONTE

El meu conte es aquest:



En un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Per exemple, una persona qualsevol pot protagonitzar qualsevol història: posem per cas, una colla d’amigues.
Jo estava fent els deures, mentrestant ma mare i la meva àvia miraven la televisió.

-Ting-tong- va sonar el timbre de casa meva
-Nyiiiiic!-. Seguidament s’obre la porta de bat a bat
-Hola, que hi es la Júlia?
-Sí, ara acaba de fer un exercici, passa i l’esperes a dins-.

Aquell mateix dia tenia deures de naturals (el que se’m dóna millor).

-Ja està, per fi he acabat els deures! Oh quina alegria acabar els deures! Per a poder anar a jugar.
-Hola Júlia, hem d’anar-hi corrents, hem d’anar a assajar perquè les altres, ens estan esperant des de fa un minut i fem tard- va entrar l’Ariadna esbufegant.

Vam anar corrents pel camí que hi ha darrere casa meva com el Dakar. Vam arribar a la pista poliesportiva per a assajar per últim cop. Érem la Maria, la Sofia, l’Ariadna, la Iris, la Kristina, la Luz i és clar, jo mateixa. Tots els nens i nenes del poble fèiem un concurs de cant. Quasi tot el poble feien d’espectadors. Primer els nens van començar amb la cançó: “Porta te bien”. Era massa rap per a la gent gran però....
Més tard el grup Pica-pica va fer cançons de festa major i ja eren conegudes. Dintre de poc seria el nostre torn però de moment feien la mitja part i ens havíem de posar els uniformes del grup. Estàvem molt nervioses i emocionades per a la actuació.

-Ja es hora de que sortiu xiquetes!- ens va dir el tècnic de so.

Seguidament vam agafar els micròfons i jo em situava al mig de totes, perquè era la que feia unes quantes entrades de la cançó que havíem triat. Era una cançó no gaire coneguda. Per a nosaltres era molt especial perquè ens havia costat suor i llàgrimes.
Començàvem amb una entrada suau.

Perquè més que ahir la llum d’estrelles vèiem brillar a tot el món a cada ser, aquest missatge li volem enviar.............

Ens va quedar preciós ja que tothom va aplaudir més que mai.
De premi ens van donar una caixa de dolços i una estatueta per a que ho recordéssim per sempre. L’any que bé ens hi tornarem a presentar.
I si ens tornem a presentar, un altre conte podré explicar.
Sakura



Ara us presento el resum:
Som les nenes que conec més i que ens imaginem una cosa i que passa.
Un somni que nosaltres volem fer i que ens agradaria que es fes realitat.
Per què el valor que a mi m'importa bastant i que sense ell no podría tenir amics ni amigues.