Hola sóc la Júlia i ara us recitaré el meu poema:
Fa bon dia;
loa tortuga
prou faria
ballaruga,
més la closca
tan feixuga
no li deixa
marcar el pas.
Una amiga
sargantana,
sí, que balla
la sardana,
i la pobra
lo demana
d'ensenyar-li'n
el compàs.
És inútil
la lliçó,
no progressa
poc ni gaire;
un difícil
saltiró
l'ha deixada
panxa enlaire.
LA INESTABILITAT DE LES OMBRES ADORMIDES EN LA MEMÒRIA
-
Transcendirem fora d’ones
en un terreny elevat
com ovelles que no pesen.
I les molècules de llum
obviaran el be i el mal
Fa 5 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada