divendres, 8 de maig de 2009

CONTE DE LA CREU ROJA

QUINA VISITA!!!


Un bon dia ,era un divendres que era festa, molt a prop de l’escola de Picamoixons, darrere dels contenidors, una nena va pensar una cosa molt espantada;-Ei noies, imagina’t que ara els bojos del bloc vinguessin-va dir molt decidida- No passarà mai!-murmurava. En sec una limusina abonyegada va passar per allà, primer molt ràpid a la rotonda i al semàfor va frenar ràpidament.
Portava la L. Dins hi havia una noia amb els cabells arrisats , un munt de rímel i els llavis quebrats. La del costat tenía el cabell llis i una mica grassoneta. Semblava de que s’havien perdut perquè una no parava de girar el mapa.
Ens van preguntar si sabien qui eren la Sofia l’Ariadna i la Júlia , i on vivien , l’Ari i jo ens fèiem passar per germanes així que no els hi vam fer cas. El que passava es que erem nosaltres. La Sofi va dir –Jo visc aquí-. Ens van preguntar -No sou pas elles no?- va dir la dels cabells arrisats ;en aquesta ocasió era per girar-se i dir NO rient. L’Ari i jo vam marxar. Van dir –Espereu –vos un moment-. Llavors els hi vam preguntar- Qui sou?- ens van respondre –Venim perquè les coneixem del bloc-.
La Sofia es posa a cridar ,però l’Ari i jo no teniem temps i quant ja havíen reaccionat ja no hi erem . Era perquè havíem d’anar a la festa d’una amiga del seu institut.-TiiiiiiiiiiiiiiiiiiiT!- va sonar el meu mòvil- Júlia i Ari, heu de venir immediatament ,es urgent!El pare de l’Ari ens va a venir a buscar i ràpidament ja estàvem a Picamoixons. Vam anar corrents , primer l’Ari jo havía d’anar al lavabo. Mentrestant allà, a casa de la Sofia.....-Veniu tots,que recordarem coses-. Tots van anar cap allí, en un menjadoret que tenen .Abusivament és petitíssim. En una petita tauleta hi va posar el portàtil. Vam posar el seu flog i recordaven tot el que havia passat. Tots estaven col•locats com una coral. L’Ari puja les escales corrents; entra i diu -FESTA!!!!!!!!!!!!!!!!!!- tothom se la mira ,pujo les escales escales i dic- US VA BÉ LA VIDA- tothom se’m queda mirant i contestem –EI!-. Allà es van veure cares conegudes. Vam posar música com una disco. Venen els pares de la Sofi i el seu germà: l’Alexandre. Veuen tota aquella gent i diuen –Qui són aquests xarnegos?- la Sofi contesta –Shhhht-.Els seus pares truquen als de l’Ari. Entren i diuen –Però què fan aquí aquests xarnegos?-l’Ari diu -Shhhht-. Seguidament la meva mare em truca i em diu que està a l’ajuntament perquè li ha de dir al Lalo (el meu tiet) una cosa del carrer; ensec els pares de la Sofi mateix diu que vinguessin. Ells venen i veuen tota aquella gent i diuen-Tots aquests xarnegos són amics vostres?- jo dic -Shhhht-.
Al final ens quedem a sopar. Les tres feiem algo, jo servía el menjar, la Sofi a la cuina amb el pare de l’Ari i el seu ; l’Ari espaxurrada a la saleta mirant la Tele. Seguidament s’adorm. La Sofi de primer plat prepara sopa.A mi em toca servir-la. Vaig cap allà. El David (el novio de ma mare) em diu:- Qui és aquesta nena tan simpàtica?-. Jo nomès mirant-la ja em vaig posar furiosa. Era perquè al seu flog es creu la millor i es fa la xuleta, i me’n penedeixo d’haver-li dit alguna cosa. El David diu –Que és amiga teva? -. No era AMIGA meva ,llavors quant esrtava a punt d’estirar-me els cabells vaig veure que m’havia d’assentar al seu costat.- Ari a menjar!!!- diu la Sofi- Ahhh, Ara vinc!-, li sona la panxa –Brrrt-,- Venga a menjar!!!-. De segon plat hi havía carn. Jo em dirigeixo a la meva enemiga. Li dic Isa. La dels cabells: Anna, el del nas com les muntanyes de Montserrat és el Albert o el Say, la del rap Maria, la que riu per tot: Anna; el que sempre fa el ruc (l’Ari li diu pelut) Joan, i el que es fa el xuleta el Joel. Jo porto a la taula la carn i amb un súper gabinet i dic – Això es per la meva millor AMIGA- amb cara de psicòpata. Ella es queda molt esborronada. Es fa fosc i l’Alexandre diu:- Està nevant!- Era veritat. El més fort es que ens havíem quedat ATRAPATS a casa de la Sofi; TOTS (erem una bona colla), i ens havíem de quedar a dormir almenys una nit sencera fins a l’hora d’esmorzar. A l’habitació mateixa; hi ha dos llits. En un estàvem ella i jo, a l’altre l’Ari ; al mateix terra tota la colla del bloc. Seguidament es va fer de dia i van marxar cap a casa seva. Els trobàvem a faltar tant que tots els de Pica bamp decidir anar a veure’ls. Hi havien alguns que no hi eren quant va passar tot però en aquest cas van venir. Érem molta gent. Hi havia el Gerard, el Marc, la Iris ,el Josep, l’Alexandre, la Maria, i si no us ho esperàveu nosaltres! El Marc va dir- Agafem el metro per anar a veure’ls-
Seguidament vam arribar, la Maria va dir- Ens ho hem de passar bé pero abans........... ANEM AL TIBIDABO!-. Vam anar i ens ho vam passar d’allò més bé. L’ Alexandre va caure a un dels llacs que hi ha a les instal•lacions i vam cridar ajut per a veure si algú ens ajudava. Una senyora gran d’uns cinquanta anys ens va ajudar, va arribar la creu roja a temps pero no s’havia fet res. Li van posar una tireta i ja està. Ja era hora d’anar a dinar així que vam pensar trucar a l’Anna que viu al Prat del Llobregat no molt lluny d’aquí per si ens podiem quedar a dinar.-Anna que ens podem quedar a dinar a casa teva?- va dir el Josep- No, estic a casa de l’Albert amb la Tobi i el Joan- ,- Doncs ens pots venir a buscar?-vem preguntar tots desesperats- Si vinc jo però l’Albert es quedara a casa seva que ve l’Anna de València- ,-D’acord-, i així va ser com ens vam trobar i la nosta amistat va durar.


Fi