dijous, 28 de maig de 2009

LA MÀQUINA INGENIOSA

Avui mateix hem fet una màquina que tractava d'una nina en moviment. L'idea va sorgir del Marc quant va veure el mecanisme d'una bicicleta. Anteriorment vam intentar fer un bus que va ser idea meva però no va sortir........ Doncs tracta d'un circuit elèctric que tracta d'uns cables amb unes piles que es recarreguen i l'altre part d'un motor que fa que girin com el mecanisme que s'utilitza per les bicis! Dmà continuarè!

dimarts, 12 de maig de 2009

MIRAVET


Miravet és un castell templer que fa bastants anys enrere era on els monjos hi vivíen.
Eren monjos i guerrers!
Tenien uns costums diferens als nostres (no es podien dutxar)!......(quin fàstic!).
Tenien un hort a dins, un estable, els dormitoris, l'esglèsia.... tot el que es neccessita per a viure.
No podien veure ni mirar als ulls a cap dona, ni a la seva pròpia mare!
És tant gran com un castell de prínceps i princeses, no sé com els monjos no es perdíen en un lloc tant gran! Les seves grans muralles el protejíen de tots els enemics, també el riu Ebre que feia impossible el pas al castell i que de la part , la muralla és més baixa! Hi havía una torre més alta. Era la del tresor! Segur que allà s'hi amagaven tresors importants! Sempre construïen primer una torre perquè si els enemics atacaven teníen algun lloc on refugiar-se.

divendres, 8 de maig de 2009

CONTE DE LA CREU ROJA

QUINA VISITA!!!


Un bon dia ,era un divendres que era festa, molt a prop de l’escola de Picamoixons, darrere dels contenidors, una nena va pensar una cosa molt espantada;-Ei noies, imagina’t que ara els bojos del bloc vinguessin-va dir molt decidida- No passarà mai!-murmurava. En sec una limusina abonyegada va passar per allà, primer molt ràpid a la rotonda i al semàfor va frenar ràpidament.
Portava la L. Dins hi havia una noia amb els cabells arrisats , un munt de rímel i els llavis quebrats. La del costat tenía el cabell llis i una mica grassoneta. Semblava de que s’havien perdut perquè una no parava de girar el mapa.
Ens van preguntar si sabien qui eren la Sofia l’Ariadna i la Júlia , i on vivien , l’Ari i jo ens fèiem passar per germanes així que no els hi vam fer cas. El que passava es que erem nosaltres. La Sofi va dir –Jo visc aquí-. Ens van preguntar -No sou pas elles no?- va dir la dels cabells arrisats ;en aquesta ocasió era per girar-se i dir NO rient. L’Ari i jo vam marxar. Van dir –Espereu –vos un moment-. Llavors els hi vam preguntar- Qui sou?- ens van respondre –Venim perquè les coneixem del bloc-.
La Sofia es posa a cridar ,però l’Ari i jo no teniem temps i quant ja havíen reaccionat ja no hi erem . Era perquè havíem d’anar a la festa d’una amiga del seu institut.-TiiiiiiiiiiiiiiiiiiiT!- va sonar el meu mòvil- Júlia i Ari, heu de venir immediatament ,es urgent!El pare de l’Ari ens va a venir a buscar i ràpidament ja estàvem a Picamoixons. Vam anar corrents , primer l’Ari jo havía d’anar al lavabo. Mentrestant allà, a casa de la Sofia.....-Veniu tots,que recordarem coses-. Tots van anar cap allí, en un menjadoret que tenen .Abusivament és petitíssim. En una petita tauleta hi va posar el portàtil. Vam posar el seu flog i recordaven tot el que havia passat. Tots estaven col•locats com una coral. L’Ari puja les escales corrents; entra i diu -FESTA!!!!!!!!!!!!!!!!!!- tothom se la mira ,pujo les escales escales i dic- US VA BÉ LA VIDA- tothom se’m queda mirant i contestem –EI!-. Allà es van veure cares conegudes. Vam posar música com una disco. Venen els pares de la Sofi i el seu germà: l’Alexandre. Veuen tota aquella gent i diuen –Qui són aquests xarnegos?- la Sofi contesta –Shhhht-.Els seus pares truquen als de l’Ari. Entren i diuen –Però què fan aquí aquests xarnegos?-l’Ari diu -Shhhht-. Seguidament la meva mare em truca i em diu que està a l’ajuntament perquè li ha de dir al Lalo (el meu tiet) una cosa del carrer; ensec els pares de la Sofi mateix diu que vinguessin. Ells venen i veuen tota aquella gent i diuen-Tots aquests xarnegos són amics vostres?- jo dic -Shhhht-.
Al final ens quedem a sopar. Les tres feiem algo, jo servía el menjar, la Sofi a la cuina amb el pare de l’Ari i el seu ; l’Ari espaxurrada a la saleta mirant la Tele. Seguidament s’adorm. La Sofi de primer plat prepara sopa.A mi em toca servir-la. Vaig cap allà. El David (el novio de ma mare) em diu:- Qui és aquesta nena tan simpàtica?-. Jo nomès mirant-la ja em vaig posar furiosa. Era perquè al seu flog es creu la millor i es fa la xuleta, i me’n penedeixo d’haver-li dit alguna cosa. El David diu –Que és amiga teva? -. No era AMIGA meva ,llavors quant esrtava a punt d’estirar-me els cabells vaig veure que m’havia d’assentar al seu costat.- Ari a menjar!!!- diu la Sofi- Ahhh, Ara vinc!-, li sona la panxa –Brrrt-,- Venga a menjar!!!-. De segon plat hi havía carn. Jo em dirigeixo a la meva enemiga. Li dic Isa. La dels cabells: Anna, el del nas com les muntanyes de Montserrat és el Albert o el Say, la del rap Maria, la que riu per tot: Anna; el que sempre fa el ruc (l’Ari li diu pelut) Joan, i el que es fa el xuleta el Joel. Jo porto a la taula la carn i amb un súper gabinet i dic – Això es per la meva millor AMIGA- amb cara de psicòpata. Ella es queda molt esborronada. Es fa fosc i l’Alexandre diu:- Està nevant!- Era veritat. El més fort es que ens havíem quedat ATRAPATS a casa de la Sofi; TOTS (erem una bona colla), i ens havíem de quedar a dormir almenys una nit sencera fins a l’hora d’esmorzar. A l’habitació mateixa; hi ha dos llits. En un estàvem ella i jo, a l’altre l’Ari ; al mateix terra tota la colla del bloc. Seguidament es va fer de dia i van marxar cap a casa seva. Els trobàvem a faltar tant que tots els de Pica bamp decidir anar a veure’ls. Hi havien alguns que no hi eren quant va passar tot però en aquest cas van venir. Érem molta gent. Hi havia el Gerard, el Marc, la Iris ,el Josep, l’Alexandre, la Maria, i si no us ho esperàveu nosaltres! El Marc va dir- Agafem el metro per anar a veure’ls-
Seguidament vam arribar, la Maria va dir- Ens ho hem de passar bé pero abans........... ANEM AL TIBIDABO!-. Vam anar i ens ho vam passar d’allò més bé. L’ Alexandre va caure a un dels llacs que hi ha a les instal•lacions i vam cridar ajut per a veure si algú ens ajudava. Una senyora gran d’uns cinquanta anys ens va ajudar, va arribar la creu roja a temps pero no s’havia fet res. Li van posar una tireta i ja està. Ja era hora d’anar a dinar així que vam pensar trucar a l’Anna que viu al Prat del Llobregat no molt lluny d’aquí per si ens podiem quedar a dinar.-Anna que ens podem quedar a dinar a casa teva?- va dir el Josep- No, estic a casa de l’Albert amb la Tobi i el Joan- ,- Doncs ens pots venir a buscar?-vem preguntar tots desesperats- Si vinc jo però l’Albert es quedara a casa seva que ve l’Anna de València- ,-D’acord-, i així va ser com ens vam trobar i la nosta amistat va durar.


Fi

dijous, 7 de maig de 2009

L'ACRÒSTIC DE L'ORENETA

Ou, que neix d'un niu
Rentar-se no es cap problema
Estar sol, mai
No et faltarà mai menjar
Estas tot el dia volant
Tant que voles per aquí i per allà
Aquí a Picamoixons les orenetes mai faltaràn!

dimecres, 6 de maig de 2009

dimarts, 5 de maig de 2009

dimarts, 28 d’abril de 2009

LA MUSICA QUE A MI M'ENCANTA

HOLA A MI M'AGRADA MOLT!
Es Naruto, Mermaid Melody, Hare Hare Yukay i Lucky Star!!!!!









POESIA DE SANT JORDI

LES ROSES

Miraré el meu entorn
com una rosa al nèixer,
un desconegut crèixer,
estima el teu amor
desitj de paciència
i tingues esperança.

dimarts, 14 d’abril de 2009

LA MONA

POEMA DE SANT JORDI

AQUÍ US MOSTRO EL POEMA


Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

dimarts, 31 de març de 2009

Hola, bon dia o bona tarda!

Hola, m'encanta dibuixar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimarts, 24 de març de 2009

EL RESUM DEL MEU CONTE

El meu conte es aquest:



En un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Per exemple, una persona qualsevol pot protagonitzar qualsevol història: posem per cas, una colla d’amigues.
Jo estava fent els deures, mentrestant ma mare i la meva àvia miraven la televisió.

-Ting-tong- va sonar el timbre de casa meva
-Nyiiiiic!-. Seguidament s’obre la porta de bat a bat
-Hola, que hi es la Júlia?
-Sí, ara acaba de fer un exercici, passa i l’esperes a dins-.

Aquell mateix dia tenia deures de naturals (el que se’m dóna millor).

-Ja està, per fi he acabat els deures! Oh quina alegria acabar els deures! Per a poder anar a jugar.
-Hola Júlia, hem d’anar-hi corrents, hem d’anar a assajar perquè les altres, ens estan esperant des de fa un minut i fem tard- va entrar l’Ariadna esbufegant.

Vam anar corrents pel camí que hi ha darrere casa meva com el Dakar. Vam arribar a la pista poliesportiva per a assajar per últim cop. Érem la Maria, la Sofia, l’Ariadna, la Iris, la Kristina, la Luz i és clar, jo mateixa. Tots els nens i nenes del poble fèiem un concurs de cant. Quasi tot el poble feien d’espectadors. Primer els nens van començar amb la cançó: “Porta te bien”. Era massa rap per a la gent gran però....
Més tard el grup Pica-pica va fer cançons de festa major i ja eren conegudes. Dintre de poc seria el nostre torn però de moment feien la mitja part i ens havíem de posar els uniformes del grup. Estàvem molt nervioses i emocionades per a la actuació.

-Ja es hora de que sortiu xiquetes!- ens va dir el tècnic de so.

Seguidament vam agafar els micròfons i jo em situava al mig de totes, perquè era la que feia unes quantes entrades de la cançó que havíem triat. Era una cançó no gaire coneguda. Per a nosaltres era molt especial perquè ens havia costat suor i llàgrimes.
Començàvem amb una entrada suau.

Perquè més que ahir la llum d’estrelles vèiem brillar a tot el món a cada ser, aquest missatge li volem enviar.............

Ens va quedar preciós ja que tothom va aplaudir més que mai.
De premi ens van donar una caixa de dolços i una estatueta per a que ho recordéssim per sempre. L’any que bé ens hi tornarem a presentar.
I si ens tornem a presentar, un altre conte podré explicar.
Sakura



Ara us presento el resum:
Som les nenes que conec més i que ens imaginem una cosa i que passa.
Un somni que nosaltres volem fer i que ens agradaria que es fes realitat.
Per què el valor que a mi m'importa bastant i que sense ell no podría tenir amics ni amigues.

dijous, 5 de març de 2009

L'ANY PASSAT A MONT-ROIG

CARNAVAL A L'ESCOLA

POEMA RAP

video
EL MEU POEMA
video

EL MEU POEMA

Hola sóc la Júlia i ara us recitaré el meu poema:

Fa bon dia;
loa tortuga
prou faria
ballaruga,
més la closca
tan feixuga
no li deixa
marcar el pas.
Una amiga
sargantana,
sí, que balla
la sardana,
i la pobra
lo demana
d'ensenyar-li'n
el compàs.
És inútil
la lliçó,
no progressa
poc ni gaire;
un difícil
saltiró
l'ha deixada
panxa enlaire.

dimarts, 3 de febrer de 2009

PICAMOIXONS



I live in Picamoixons.
Picamoixons is a village.
Is little.
I like my village.
My friends are irissata, luckychanel81 and maciupiciu.
TRADUCCIÓ
Jo visc aPicamoixons
Picamoixons és un petit poble
És petitíssin
Mencanta el meu poble.
Els meus amics són la irissata,luckychanel81 i el maciupiciu.
TRADUCCIÓN
Yo vivo en Picanoixons
Picamoixons és un pueblo pequeño
És pequeñíssino.
Me encanta mi pueblo.
Mis amigos son irissata,luckychanel81 y maciupiciu.

I'm Sakura Haruno the best girl in the world.
Fantastic.
Is beautiful.
The family.

dimarts, 27 de gener de 2009


Tots han acabat igual que l'Itachi

Jo sóc la Sakura

PER QUÈ?

A VEURE, NO SE SAP EL QUE PASSA

NARUTO

Naruto és la meva serie preferida.