dimarts, 31 de març del 2009
dimarts, 24 de març del 2009
EL RESUM DEL MEU CONTE
El meu conte es aquest:
En un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Per exemple, una persona qualsevol pot protagonitzar qualsevol història: posem per cas, una colla d’amigues.
Jo estava fent els deures, mentrestant ma mare i la meva àvia miraven la televisió.
-Ting-tong- va sonar el timbre de casa meva
-Nyiiiiic!-. Seguidament s’obre la porta de bat a bat
-Hola, que hi es la Júlia?
-Sí, ara acaba de fer un exercici, passa i l’esperes a dins-.
Aquell mateix dia tenia deures de naturals (el que se’m dóna millor).
-Ja està, per fi he acabat els deures! Oh quina alegria acabar els deures! Per a poder anar a jugar.
-Hola Júlia, hem d’anar-hi corrents, hem d’anar a assajar perquè les altres, ens estan esperant des de fa un minut i fem tard- va entrar l’Ariadna esbufegant.
Vam anar corrents pel camí que hi ha darrere casa meva com el Dakar. Vam arribar a la pista poliesportiva per a assajar per últim cop. Érem la Maria, la Sofia, l’Ariadna, la Iris, la Kristina, la Luz i és clar, jo mateixa. Tots els nens i nenes del poble fèiem un concurs de cant. Quasi tot el poble feien d’espectadors. Primer els nens van començar amb la cançó: “Porta te bien”. Era massa rap per a la gent gran però....
Més tard el grup Pica-pica va fer cançons de festa major i ja eren conegudes. Dintre de poc seria el nostre torn però de moment feien la mitja part i ens havíem de posar els uniformes del grup. Estàvem molt nervioses i emocionades per a la actuació.
-Ja es hora de que sortiu xiquetes!- ens va dir el tècnic de so.
Seguidament vam agafar els micròfons i jo em situava al mig de totes, perquè era la que feia unes quantes entrades de la cançó que havíem triat. Era una cançó no gaire coneguda. Per a nosaltres era molt especial perquè ens havia costat suor i llàgrimes.
Començàvem amb una entrada suau.
Perquè més que ahir la llum d’estrelles vèiem brillar a tot el món a cada ser, aquest missatge li volem enviar.............
Ens va quedar preciós ja que tothom va aplaudir més que mai.
De premi ens van donar una caixa de dolços i una estatueta per a que ho recordéssim per sempre. L’any que bé ens hi tornarem a presentar.
I si ens tornem a presentar, un altre conte podré explicar.
Sakura
Ara us presento el resum:
Som les nenes que conec més i que ens imaginem una cosa i que passa.
Un somni que nosaltres volem fer i que ens agradaria que es fes realitat.
Per què el valor que a mi m'importa bastant i que sense ell no podría tenir amics ni amigues.
En un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Per exemple, una persona qualsevol pot protagonitzar qualsevol història: posem per cas, una colla d’amigues.
Jo estava fent els deures, mentrestant ma mare i la meva àvia miraven la televisió.
-Ting-tong- va sonar el timbre de casa meva
-Nyiiiiic!-. Seguidament s’obre la porta de bat a bat
-Hola, que hi es la Júlia?
-Sí, ara acaba de fer un exercici, passa i l’esperes a dins-.
Aquell mateix dia tenia deures de naturals (el que se’m dóna millor).
-Ja està, per fi he acabat els deures! Oh quina alegria acabar els deures! Per a poder anar a jugar.
-Hola Júlia, hem d’anar-hi corrents, hem d’anar a assajar perquè les altres, ens estan esperant des de fa un minut i fem tard- va entrar l’Ariadna esbufegant.
Vam anar corrents pel camí que hi ha darrere casa meva com el Dakar. Vam arribar a la pista poliesportiva per a assajar per últim cop. Érem la Maria, la Sofia, l’Ariadna, la Iris, la Kristina, la Luz i és clar, jo mateixa. Tots els nens i nenes del poble fèiem un concurs de cant. Quasi tot el poble feien d’espectadors. Primer els nens van començar amb la cançó: “Porta te bien”. Era massa rap per a la gent gran però....
Més tard el grup Pica-pica va fer cançons de festa major i ja eren conegudes. Dintre de poc seria el nostre torn però de moment feien la mitja part i ens havíem de posar els uniformes del grup. Estàvem molt nervioses i emocionades per a la actuació.
-Ja es hora de que sortiu xiquetes!- ens va dir el tècnic de so.
Seguidament vam agafar els micròfons i jo em situava al mig de totes, perquè era la que feia unes quantes entrades de la cançó que havíem triat. Era una cançó no gaire coneguda. Per a nosaltres era molt especial perquè ens havia costat suor i llàgrimes.
Començàvem amb una entrada suau.
Perquè més que ahir la llum d’estrelles vèiem brillar a tot el món a cada ser, aquest missatge li volem enviar.............
Ens va quedar preciós ja que tothom va aplaudir més que mai.
De premi ens van donar una caixa de dolços i una estatueta per a que ho recordéssim per sempre. L’any que bé ens hi tornarem a presentar.
I si ens tornem a presentar, un altre conte podré explicar.
Sakura
Ara us presento el resum:
Som les nenes que conec més i que ens imaginem una cosa i que passa.
Un somni que nosaltres volem fer i que ens agradaria que es fes realitat.
Per què el valor que a mi m'importa bastant i que sense ell no podría tenir amics ni amigues.
dijous, 5 de març del 2009
EL MEU POEMA
Hola sóc la Júlia i ara us recitaré el meu poema:
Fa bon dia;
loa tortuga
prou faria
ballaruga,
més la closca
tan feixuga
no li deixa
marcar el pas.
Una amiga
sargantana,
sí, que balla
la sardana,
i la pobra
lo demana
d'ensenyar-li'n
el compàs.
És inútil
la lliçó,
no progressa
poc ni gaire;
un difícil
saltiró
l'ha deixada
panxa enlaire.
Fa bon dia;
loa tortuga
prou faria
ballaruga,
més la closca
tan feixuga
no li deixa
marcar el pas.
Una amiga
sargantana,
sí, que balla
la sardana,
i la pobra
lo demana
d'ensenyar-li'n
el compàs.
És inútil
la lliçó,
no progressa
poc ni gaire;
un difícil
saltiró
l'ha deixada
panxa enlaire.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
